dissabte, 22 d’octubre de 2016

S'HA MATAO PACO


Doncs sí, no sé si era inevitable o no, però tenia molts números: al final, l'estàtua doblement eqüestre de Paco ha acabat per terra. Recollim-nos en uns moments de reflexió sobre tan impactant (contra el terra) esdeveniment, estimats germans.

Hi ha hagut reaccions i opinions de tota mena, cap de les quals mou a la indiferència. Una de les primeres conseqüències va ser que a Twitter -una de les xarxes socials més estúpides i malgrat tot més poderoses que existeix- es va imposar en el 'top ten' de les etiquetes la de "S'ha matao Paco". Ho trobo genial; és més, jo demanaria el Premi Nobel de Ciències Socials per a qui es va inventar la frase.

Dins del mateix Twitter algú va escriure que el Tribunal Constitucional, arrel de l'incident, havia declarat nul·la la Llei de la Gravetat. Això ja es veu que és una burda exageració: el Tribunal Constitucional no estava reunit quan Paco i el cavall van perdre l'equilibri. Ara bé, no descartem que el senyor García, ex-alcalde pintoresc de Badalona, presenti una querella contra la Llei de la Gravetat i el Tribunal Constitucional corri a suspendre-la cautelarment. És més, m'estranyaria que no fos així.

Potser convindria aclarir un concepte que no és pas menor: opino (si tothom opina, per què no ho puc fer jo?) que allò que ha estat l'objecte de les ires del personal quan passava per davant del Born -o hi anava expressament- no era l'estàtua; ni tan sols era Franco, qui fins i tot els més desinformats ja saben que porta quaranta-un anys mort. Era el franquisme.

L'any 1975 Franco va morir en cos, però no en ànima. Pel que sembla, els seus amics els bisbes conciliars (del Concili de Trento) tenien raó i l'ànima del caudillo (o del "caidillo" com diu algú també a Twitter) va pel camí de ser eterna. D'aquest fenomen se'n diu 'franquisme'.

Del que n'està farta una part molt important de la població, és a dir tothom excepte els franquistes, és del franquisme. El franquisme ha continuat en el poder econòmic i polític com si allò del seu iaio l'any 1975 no hagués estat morir-se sino agafar-se unes vacances.

Els franquistes primer es van dir "Unión del Centro Democràtico" (triple mentida) i "Alianza Popular" ('popular', de què??). Ara es diuen "Partido Popular". És d'aquests fills de puta de qui la gent n'està farta, del cabronàs de Mariano, de la arrogant, prepotent i també cabronassa de la Soraya, del ridícul xulo-piscines (o chulo-pantanos, que potser li escauria més) ex-alcalde García, del mafiós d'opereta Fernández... i de l'afamada "Compañía de Títeres Tribunal Constitucional".

Molt segurament, els que van tirar a terra l'estàtua doblement equina de davant del Born, i la major part dels que hi passaven cada dia per allà, no havien nascut quan va morir el representat a la part superior de la cosa, i per tant difícilment tal intensitat d'animadversió podia anar contra el generalito. És molt més probable que les seves energies desfogadores anessin contra els seus hereus més que legítims, a qui he esmentat en el paràgraf anterior, i als nous aprenents arribistes ("Arribistes Espanyistes" ?) que els han sortit i que porten per nom Ciudadanos/Ciutadans (si més no, no tenen la caradura de posar en el seu nom paraules com 'centre' o 'democràtic' o 'popular').

Si entenem això, entendrem que no s'ha produït cap acte vandàlic contra un monument públic, com han arribat a dir alguns d'aquests il·luminats que acostumen a situar-se a ells mateixos per sobre del bé i del mal, sinó que el que s'ha produït ha estat un intent d'aterrament simbòlic (perquè no es podia fer d'una altra manera) dels qui ens estan agredint, insultant i robant dia sí i dia també.

I finalment crec que és obligada una molt efusiva felicitació a l'Ajuntament de Barcelona. Que sí, que sí! Mai s'havia donat al poble l'oportunitat de que pogués fer el que ha fet. Sense l'excusa de "anem a posar davant del Born unes estàtues molt didàctiques per a promocionar una exposició que situa el franquisme en el seu lloc", mai no hagués estat possible que, finalment, uns quants privilegiats poguessin fer ara el que milions i milions de persones es van morir (moltes, literalment) de ganes de fer durant gairebé vuitanta anys. Emocionades gràcies Pisarello, per interpretar tan bé el paper de tonto sense ser-ho.

Apa, ja està.

Post scriptum que no té res a veure: i el Partit Socialista... a què juga?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada